Sindicalistes de CCOO per la Independència i la República Catalana

Afiliats i afiliades de CCOO per la Independència de Catalunya

Real Time Analytics

LA SORTIDA A LA PANDÈMIA HA D’ACABAR AMB LA PANDÈMIA DE LA REFORMA LABORAL

Els Indepes de Comissions Obreres de Catalunya ens pronunciem favorablement per la derogació complerta de la Reforma Laboral del PP de 2012. Evidentment és el conjunt del sindicat de Comissions Obreres, conjuntament amb els demés sindicats de classe qui podem posar sobre la taula aquesta mesura urgent i necessària per “no deixar ningú enrere”, però volem aportar els nostres arguments:

–          El Govern PSOE-UP va pactar amb els sindicats una part del seu programa que diu: “Derogaremos la reforma laboral. Recuperaremos los derechos laborales arrebatados por la reforma laboral de 2012”

–          Els sindicats hem lluitat i fet vagues per la retirada de cada reforma laboral (també la de 2010 del PSOE) i, tot i que no hem pogut evitar-les, sempre hem estat en contra

–          Hem constatat que cap reforma laboral ha servit per crear ocupació (excusa que ens van posar) sinó, a l’inrevés, només ha servit per baixar els salaris, precaritzar les condicions de treball i treballar més hores

–          Aquesta etapa de sortida de la pandèmia no pot convertir-se en una repetició, a sobre agreujada, de la crisi del 2008: no ho podem permetre. Les reformes de 2010 i, sobre tot, la del 2012 del PP, van ser l’instrument legal per fer caure la crisi en les esquenes de la classe treballadora mentre es salvaven els bancs i els rics s’han fet més rics

–          El resultat ha estat que encara no ens hem recuperat de la crisi, que les retallades de sous, drets i serveis públics (salari indirecte) han continuat, i que tenim classe treballadora pobre als nostres barris

–          Ara que augmentarà com mai l’atur, tancaments d’empreses, EROs i ERTOs, persones treballadores sense regulació, necessitem més que mai recuperar drets o aquesta serà la pitjor pandèmia que patirem, fins i tot influint en més rebrots del covid-19

–          Estem veient aquest dies una ofensiva de dreta, ultradreta, mitjans de comunicació, jutges franquistes i caps de la guardia civil contra el gobierno. Creiem que només enfortint la situació material de la classe treballadora i la lluita per les llibertats i la República podrem fer front a aquesta ofensiva pro-feixista

–          Per tots aquests arguments, demanem al nostre sindicat un posicionament clar i a favor del compliment de l’acord polític  entre PSOE, UP i EH Bildu sobre la derogació íntegra i immediata de la reforma laboral de 2012 i considerem que ni la dreta, ni la patronal, ni cap ministre neoliberal com Calviño, pot condicionar un pacte polític que es compromet a “no deixar ningú enrere” i a complir el programa de govern.  

Futur per Nissan ja!!

CAP NEUTRALITAT DAVANT DE LA INJUSTÍCIA

La sentència del TS, i la repressió anterior i posterior a la mateixa, és la veritable cara de la “democràcia amable i consolidada” del règim del 78 que ens ha llegat la Transició. On manifestar-se o oposar-se a un desnonament és sedició, votar en un referèndum motiu per a rebre pallisses de policies fanatitzats per la unitat d’Espanya, i on les fiscalies “afinen” el que faci falta contra qui posi en qüestió pilars essencials del règim (la monarquia, la unitat forçosa dels seus pobles o els aparells que ostenten el poder real: el judicial o el capitalisme d’amiguets de l’Ibex 35, entre d’altres).

La ministra Delgado, del PSOE, va marxar ofesa de l’acte de commemoració de les víctimes de Mauthausen, perquè bona part dels familiars de les víctimes republicanes assassinades en aquest camp van cridar “llibertat presos polítics”. La ministra Delgado, de dol rigorós, va assistir impàvida als diversos actes d’exaltació del franquisme, amb exhibicions de la bandera del aguilucho i continus ¡Viva Franco!, durant l’exhumació de la mòmia del dictador. Això també és el règim del 78.

A Catalunya hi ha un enorme moviment de masses que lluita per una República catalana, amb una majoria dins seu que l’entén com una oportunitat per a millorar les condicions de vida i treball de la majoria de la població. Més gent encara, no partidària de la independència, defensa l’autodeterminació. I encara més gent s’oposa a la repressió judicial i policial contra un moviment democràtic que ha posat de manifest les moltes i molt greus limitacions de la democràcia al règim borbònic.

Es pot i s’ha de lluitar pels drets civils dels negres sense ser negre. Es pot i s’ha de lluitar pel dret a la igualtat i contra la violència masclista sense ser dona. Es pot i s’ha de lluitar per la llibertat dels i les preses polítiques independentistes sense ser independentista.

No és això el que està fent CCOO de Catalunya. Fins ara, la resposta a una sentència injusta, que condemna l’exercici de llibertats fonamentals com les de manifestació, expressió i vot, quan s’exerceixen a favor de la República catalana (però que es poden estendre a qualsevol altre moviment més o menys perillós per al règim) i empresona a líders polítics i socials pacífics, s’ha limitat a participar en un manifest unitari criticant la sentència i reclamant solucions polítiques.

Poc, molt poc. L’absència en la massiva manifestació del 26 d’octubre és un fet greu. Una manifestació que tenia per únic lema el de “Llibertat” havia de comptar amb la presència i la crida a la participació de CCOO. No hi ha prevista cap altra acció o mobilització de resposta a la sentència o de defensa de les llibertats, tot i considerar que, efectivament, estan sent amenaçades i/o conculcades.

Però el moviment de masses no s’aturarà, ni abans ni després de les eleccions del 10-N. Pretendre que el fet que una majoria d’aquest moviment sigui partidari de la independència de Catalunya és motiu suficient per a no participar-hi no és un motiu: és una perillosa excusa. Perillosa per a la credibilitat del sindicat entre el conjunt de la classe treballadora catalana. Perillosa perquè deixa passar sense resposta una agressió descomunal contra drets i llibertats que van costar molt de guanyar. Perillosa perquè posa de manifest la incoherència entre discurs i acció. Perillosa perquè allunya el sindicat de moviments i pràctiques combatives, que són i seran imprescindibles per a fer front a les noves mesures d’austeritat amb que ens obsequiarà la UE, amb el suport entusiasta dels partits monàrquics, quan arribi la propera recessió. Perillosa perquè aprofundeix la progressiva pèrdua de rellevància del sindicalisme com a subjecte socio-polític.

El sindicat és plural, però no pot ser neutral, a la pràctica, entre la involució autoritària del règim i la defensa de la democràcia. 

CCOO no té perquè participar en mobilitzacions a favor de la independència. CCOO no pot deixar de participar en mobilitzacions contra la injustícia i a favor de la democràcia.

    Sindicalistes de CCOO per la independència i la República catalana

Catalunya, 4 de novembre de 2019

Si voleu llegir i/o compartir l’article en castellà, aquí teniu l’enllaç http://www.sinpermiso.info/textos/cataluna-ninguna-neutralidad-ante-la-injusticia

Ple suport a l’Acampada Pl. Universitat


Afiliats i afiliades a les Comissions Obreres que estem per la Independència i la República Catalana donem ple suport a l’acampada que esteu fent les i els joves estudiants. 

Estem en la mateixa lluita per un canvi d’estructures, de règim, d’economia. 
La repressió és la única resposta que ens dona l’Estat a les aspiracions al dret a decidir del poble català. És a dir: ignorar, negar i tergiversar la voluntat de resoldre pacíficament el conflicte Catalunya/Espanya a través d’un referèndum d’autodeterminació. Fins i tot persegueixen la llibertat d’expressió per mitjans digitals…Quina por tenen al poble mobilitzat!

Davant aquesta única resposta repressiva, no cap més que seguir la lluita. 
És el nostre futur el que està en joc. És, sobre tot, el de la vostra generació i de les que venen. Necessitem fer canvis ja per canviar el model econòmic capitalista, fer front a l’emergència climàtica, fer efectiva la igualtat home-dona, tenir dret a un treball digne, a un habitatge, a assegurar la continuïtat de la vida… 

La lluita ja s’estén per tot Catalunya i comença a fer-ho més enllà. 
Estem al vostre costat en aquesta acampada: obrers i estudiants, units i endavant!

Sindicalistes de CCOO per la Independència i la República catalana.
31 d’Octubre de 2019

MOBILITZAR-SE PER LA LLIBERTAT ÉS UN DEURE DEMOCRÀTIC

La sentència injusta del TS contra les i els líders socials i polítics independentistes confirma la involució autoritària del règim de la transició, per al qual la unitat del Regne d’Espanya està per sobre dels valors democràtics.

La repressió indiscriminada contra l’independentisme, anterior i posterior a la sentència, i la pretensió d’equiparar independentisme amb terrorisme, compartida pel conjunt de l’aparell de l’Estat i els seus mitjans de comunicació, la repressió contra les manifestacions de solidaritat a diverses ciutats espanyoles, confirma la incapacitat del règim per abordar políticament el conflicte entre el moviment republicà català i l’Estat monàrquic, basat en la lluita per reconèixer el dret a l’autodeterminació.

La decisió de forçar el Codi penal per encabir manifestacions i actes de protesta dins del delicte decimonònic de sedició confirma que la sentència és un atac a drets i llibertats fonamentals, i un perill per al conjunt de moviments socials i polítics que utilitzen aquestes formes de lluita, des de la PAH als sindicats, passant per qualsevol altre que exerceixi el seu dret a la dissidència.

Quan s’acusa de terrorisme al Tsunami Democràtic per promoure una concentració pacífica a l’aeroport de Barcelona, quan els Jordis són condemnats a 9 anys per exercir el dret de manifestació i expressió, és la LLIBERTAT, amb majúscules, la que està en perill.

El sindicalisme, com el conjunt de la classe treballadora i de la societat catalana, és plural respecte a la relació que ha d’existir entre Catalunya i el Regne d’Espanya. Però el sindicalisme sempre ha lluitat per les llibertats democràtiques, quan no existien, i per la seva defensa quan, com ara, estan amenaçades.   

Per això, la pluralitat no pot convertir-se en una excusa per defugir el deure democràtic de defensar les llibertats, l’amnistia per a totes les preses i presos polítics i el dret d’autodeterminació. Fer de la preocupació per no ser percebuts com un instrument de l’independentisme l’element principal per a prendre decisions, pot portar els sindicats a posar-se de perfil en una lluita que no va d’independència, sinó que va de democràcia.

Per això, cridem tota la ciutadania, i molt especialment el conjunt del moviment sindical, a participar en totes les mobilitzacions pacífiques, incloent la desobediència civil no violenta, adreçades a assolir l’objectiu de la llibertat de les i els presos polítics, la fi de la repressió i criminalització contra els moviments que lluitem contra el règim de la monarquia i l’Ibex-35 i l’exercici del dret d’autodeterminació.

Catalunya, 23 d’octubre de 2019

Punt de trobada amb la pancarta de Sindicalistes de CCOO per la independència i la República catalana per a la manifestació del 26 d’octubre: 16:30h Marina-Diputació (cantonada Besós-muntanya), a tocar de la parada Monumental de la línia 2 (lila) del metro.

Llibertat, Amnistia i Autodeterminació

La certesa que el Tribunal Suprem condemnarà els líders socials i polítics catalans processats per haver promogut el referèndum de l’1 d’octubre ens obliga, com a persones afiliades i com a demòcrates, a prendre una posició clara.

La sentència serà una condemna no només del dret a lluitar per l’autodeterminació, sinó també de l’exercici de la desobediència massiva davant decisions injustes i del dret a la dissidència política, quan afecta pilars fonamentals de l’Estat sorgit de la Transició.

Cal recordar que els primers empresonats per les mobilitzacions de setembre i octubre de 2017 van ser el Jordi Cuixart i el Jordi Sànchez, en la seva qualitat de presidents de les dues principals entitats cíviques de Catalunya, Òmnium i l’ANC. Ho van ser el 16 d’octubre, onze dies abans de la declaració d’independència al Parlament. La seva condemna, per tant, ho serà per haver exercit drets fonamentals, entre altres el de manifestació (el 20 de setembre i altres), el d’expressió (per ser partidaris del dret a decidir del poble de Catalunya) i el de vot (per haver impulsat el referèndum).

Malgrat que la cúpula de l’aparell judicial del Regne d’Espanya tingui una agenda política i social pròpia, és obvi que la sentència serà l’expressió de l’actitud del conjunt de l’Estat i dels seus poders reals: des de la corona fins l’Ibex 35, passant pels partits que sostenen el règim del 78 (fruit d’una transició en què les forces populars no vam aconseguir una autèntica ruptura democràtica amb el franquisme).

El moviment sindical ha de considerar la sentència com un pas més, especialment greu, en el curs d’involució antidemocràtica de l’Estat, que no només afecta Catalunya (joves d’Altsasu, rapers, titellaires, activistes pel laïcisme…).

Aquesta posició clara, perquè sigui coherent, s’ha de correspondre amb l’actitud decidida d’impulsar les mobilitzacions necessàries per denunciar la sentència, en unitat amb el màxim nombre possible de forces sindicals, socials i polítiques. 

A més de basar-nos en criteris democràtics elementals, el moviment sindical tenim un particular interès en defensar les llibertats i en combatre la criminalització de la protesta i la dissidència. La protesta, la dissidència i l’exercici dels drets derivats de les llibertats democràtiques han estat, són i seran un component essencial de l’activitat sindical. El moviment obrer sempre hem estat a l’avantguarda de la lluita per les llibertats, i hem de ser també protagonistes de la lluita contra la seva retallada.

A falta de l’única sentència justa, que seria l’absolució de totes i tots els processats, cridem tot el moviment sindical a comprometre’s en la defensa de la llibertat, de l’amnistia per als i les condemnades i de l’autodeterminació de Catalunya, com a via democràtica per decidir el futur del nostre país.

Catalunya, setembre-2019

Manifest 11 de setembre 2019

Manifest Indepes CCOO

Defensem els drets i les llibertats democràtiques!

Acte sobre irregularitats en el procés als presos i preses polítiques

« Older posts