La certesa que el Tribunal Suprem condemnarà els líders socials i polítics catalans processats per haver promogut el referèndum de l’1 d’octubre ens obliga, com a persones afiliades i com a demòcrates, a prendre una posició clara.

La sentència serà una condemna no només del dret a lluitar per l’autodeterminació, sinó també de l’exercici de la desobediència massiva davant decisions injustes i del dret a la dissidència política, quan afecta pilars fonamentals de l’Estat sorgit de la Transició.

Cal recordar que els primers empresonats per les mobilitzacions de setembre i octubre de 2017 van ser el Jordi Cuixart i el Jordi Sànchez, en la seva qualitat de presidents de les dues principals entitats cíviques de Catalunya, Òmnium i l’ANC. Ho van ser el 16 d’octubre, onze dies abans de la declaració d’independència al Parlament. La seva condemna, per tant, ho serà per haver exercit drets fonamentals, entre altres el de manifestació (el 20 de setembre i altres), el d’expressió (per ser partidaris del dret a decidir del poble de Catalunya) i el de vot (per haver impulsat el referèndum).

Malgrat que la cúpula de l’aparell judicial del Regne d’Espanya tingui una agenda política i social pròpia, és obvi que la sentència serà l’expressió de l’actitud del conjunt de l’Estat i dels seus poders reals: des de la corona fins l’Ibex 35, passant pels partits que sostenen el règim del 78 (fruit d’una transició en què les forces populars no vam aconseguir una autèntica ruptura democràtica amb el franquisme).

El moviment sindical ha de considerar la sentència com un pas més, especialment greu, en el curs d’involució antidemocràtica de l’Estat, que no només afecta Catalunya (joves d’Altsasu, rapers, titellaires, activistes pel laïcisme…).

Aquesta posició clara, perquè sigui coherent, s’ha de correspondre amb l’actitud decidida d’impulsar les mobilitzacions necessàries per denunciar la sentència, en unitat amb el màxim nombre possible de forces sindicals, socials i polítiques. 

A més de basar-nos en criteris democràtics elementals, el moviment sindical tenim un particular interès en defensar les llibertats i en combatre la criminalització de la protesta i la dissidència. La protesta, la dissidència i l’exercici dels drets derivats de les llibertats democràtiques han estat, són i seran un component essencial de l’activitat sindical. El moviment obrer sempre hem estat a l’avantguarda de la lluita per les llibertats, i hem de ser també protagonistes de la lluita contra la seva retallada.

A falta de l’única sentència justa, que seria l’absolució de totes i tots els processats, cridem tot el moviment sindical a comprometre’s en la defensa de la llibertat, de l’amnistia per als i les condemnades i de l’autodeterminació de Catalunya, com a via democràtica per decidir el futur del nostre país.

Catalunya, setembre-2019