La sentència del TS, i la repressió anterior i posterior a la mateixa, és la veritable cara de la “democràcia amable i consolidada” del règim del 78 que ens ha llegat la Transició. On manifestar-se o oposar-se a un desnonament és sedició, votar en un referèndum motiu per a rebre pallisses de policies fanatitzats per la unitat d’Espanya, i on les fiscalies “afinen” el que faci falta contra qui posi en qüestió pilars essencials del règim (la monarquia, la unitat forçosa dels seus pobles o els aparells que ostenten el poder real: el judicial o el capitalisme d’amiguets de l’Ibex 35, entre d’altres).

La ministra Delgado, del PSOE, va marxar ofesa de l’acte de commemoració de les víctimes de Mauthausen, perquè bona part dels familiars de les víctimes republicanes assassinades en aquest camp van cridar “llibertat presos polítics”. La ministra Delgado, de dol rigorós, va assistir impàvida als diversos actes d’exaltació del franquisme, amb exhibicions de la bandera del aguilucho i continus ¡Viva Franco!, durant l’exhumació de la mòmia del dictador. Això també és el règim del 78.

A Catalunya hi ha un enorme moviment de masses que lluita per una República catalana, amb una majoria dins seu que l’entén com una oportunitat per a millorar les condicions de vida i treball de la majoria de la població. Més gent encara, no partidària de la independència, defensa l’autodeterminació. I encara més gent s’oposa a la repressió judicial i policial contra un moviment democràtic que ha posat de manifest les moltes i molt greus limitacions de la democràcia al règim borbònic.

Es pot i s’ha de lluitar pels drets civils dels negres sense ser negre. Es pot i s’ha de lluitar pel dret a la igualtat i contra la violència masclista sense ser dona. Es pot i s’ha de lluitar per la llibertat dels i les preses polítiques independentistes sense ser independentista.

No és això el que està fent CCOO de Catalunya. Fins ara, la resposta a una sentència injusta, que condemna l’exercici de llibertats fonamentals com les de manifestació, expressió i vot, quan s’exerceixen a favor de la República catalana (però que es poden estendre a qualsevol altre moviment més o menys perillós per al règim) i empresona a líders polítics i socials pacífics, s’ha limitat a participar en un manifest unitari criticant la sentència i reclamant solucions polítiques.

Poc, molt poc. L’absència en la massiva manifestació del 26 d’octubre és un fet greu. Una manifestació que tenia per únic lema el de “Llibertat” havia de comptar amb la presència i la crida a la participació de CCOO. No hi ha prevista cap altra acció o mobilització de resposta a la sentència o de defensa de les llibertats, tot i considerar que, efectivament, estan sent amenaçades i/o conculcades.

Però el moviment de masses no s’aturarà, ni abans ni després de les eleccions del 10-N. Pretendre que el fet que una majoria d’aquest moviment sigui partidari de la independència de Catalunya és motiu suficient per a no participar-hi no és un motiu: és una perillosa excusa. Perillosa per a la credibilitat del sindicat entre el conjunt de la classe treballadora catalana. Perillosa perquè deixa passar sense resposta una agressió descomunal contra drets i llibertats que van costar molt de guanyar. Perillosa perquè posa de manifest la incoherència entre discurs i acció. Perillosa perquè allunya el sindicat de moviments i pràctiques combatives, que són i seran imprescindibles per a fer front a les noves mesures d’austeritat amb que ens obsequiarà la UE, amb el suport entusiasta dels partits monàrquics, quan arribi la propera recessió. Perillosa perquè aprofundeix la progressiva pèrdua de rellevància del sindicalisme com a subjecte socio-polític.

El sindicat és plural, però no pot ser neutral, a la pràctica, entre la involució autoritària del règim i la defensa de la democràcia. 

CCOO no té perquè participar en mobilitzacions a favor de la independència. CCOO no pot deixar de participar en mobilitzacions contra la injustícia i a favor de la democràcia.

    Sindicalistes de CCOO per la independència i la República catalana

Catalunya, 4 de novembre de 2019

Si voleu llegir i/o compartir l’article en castellà, aquí teniu l’enllaç http://www.sinpermiso.info/textos/cataluna-ninguna-neutralidad-ante-la-injusticia